Zinaïda Turtxinà
(1980) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 maig 1946 (78 anys) Kíiv (Ucraïna) |
Dades personals | |
Formació | Kamianets-Podilskyi Ivan Ohiienko National University (en) |
Activitat | |
Ocupació | jugadora d'handbol |
Nacionalitat esportiva | Unió Soviètica Ucraïna |
Esport | handbol |
Posició a l'equip | Lateral |
Participà en | |
1988 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 |
1980 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 |
1976 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 |
Família | |
Cònjuge | Íhor Turtxín |
Premis
| |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Handbol | |||
Competint per Unió Soviètica | |||
Jocs Olímpics | |||
Or | Mont-real 1976 | equip femení | |
Or | Moscou 1980 | equip femení | |
Bronze | Seül 1988 | equip femení | |
Campionat del Món | |||
Bronze | Iugoslàvia 1973 | equip femení | |
Plata | Unió Soviètica 1975 | equip femení | |
Plata | Txcoslovàquia 1978 | equip femení | |
Or | Hongria 1982 | equip femení | |
Or | Països Baixos 1986 | equip femení |
Zinaïda Turtxinà (en ucraïnès: Зінаїда Турчина) (Kíiv, 17 de maig de 1946) és una jugadora d'handbol ucraïnesa, ja retirada, guanyadora de tres medalles olímpiques.
Biografia
Va néixer el 17 de maig de 1946 a la ciutat de Kíev, població que aquells moments formava part de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna (Unió Soviètica) i que avui en dia és la capital d'Ucraïna.
Pels seus èxits esportius fou guardonada amb l'Orde de la Bandera Roja del Treball i l'Orde de la Insígnia d'Honor.
Carrera esportiva
Va participar, als 30 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Mont-real (Canadà), on va aconseguir guanyar la medalla d'or[1] en la competició olímpica femenina d'handbol, un metall que aconseguí revalidar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica).[1] Absent dels Jocs Olímpics d'estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) a conseqüència del boicot polític organitzat pel seu país, va participar, als 42 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on va aconseguir guanyar la medalla de bronze.[1]
Al llarg de la seva carrera va ser campiona del món els anys 1982 i 1986, medalla de plata els anys 1975 i 1978 i medalla de bronze l'any 1973. L'any 2000, un jurat d'experts de la Federació Internacional d'Handbol la va nomenar "la millor jugadora d'handbol femení del segle".[2][3]
Després de la seva carrera activa, es va convertir en l'entrenadora de la selecció nacional de Kíev i Ucraïna, el 1996 es va retirar de l'entrenament, però va romandre a la direcció de l'Spartak.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Olympic Results: Zinaida Turchina» (en anglès). International Olympic Committee. [Consulta: 2 juliol 2023].
- ↑ «European Handball Federation - Zinaida Turchina celebrates her 70th birthday / Article» (en anglès). [Consulta: 2 juliol 2023].
- ↑ Soler Olcina, Vicente. 7 metros: El éxito del balonmano femenino en España (en castellà). Editorial Libros.com, 2018-02-21. ISBN 978-84-17236-33-5.
- ↑ «Zinaida Turchina celebrates her 70th birthday» (en anglès). Eurohandball.com. [Consulta: 2 juliol 2023].
Enllaços externs
- (anglès) www.olympic.org - Zinaïda Turtxinà