Schoenfliesita

Schoenfliesita
Fórmula química	MgSn(OH)₆
Epònim	Arthur Moritz Schoenflies
Localitat tipus	Serralada Brooks, Península de Seward, Nome, Alaska, Estats Units
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FC.10
Dana	6.3.6.2
Heys	7.11.4
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 7,759(6) Å;
Grup puntual	m3 (2/m 3) - diploidal
Color	vermell-marró fosc, taronja
Duresa	4 a 4,5
Densitat	3,483 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1968-008
Any d'aprovació	1968
Símbol	Sfs
Referències	[1]

La schoenfliesita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al subgrup de la schoenfliesita. Va ser anomenada l'any 1971 en honor d'Arthur Moritz Schoenflies (1853-1928), professor de matemàtiques de la Universitat de Frankfurt. Les investigacions de Schönflies en la teoria de grups i la topologia van donar com a resultat la prova dels 230 grups espacials. Les seves tècniques d'indexació cristal·logràfica també van facilitar enormement la resolució d'estructures minerals i de cristalls químics.^[1]

Característiques

La schoenfliesita és un hidròxid de fórmula química Mg[Sn(OH)₆]. Cristal·litza en el sistema isomètric. Els seus grans són molt fines i mesuren uns 0.5 μm; també pot aparèixer com a recobriments fibrosos en cassiterita.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 a 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la schoenfliesita pertany a «04.FC: Hidròxids (sense V o U), amb OH, sense H₂O; octaedres que comparteixen angles» juntament amb els següents minerals: bernalita, dzhalindita, söhngeïta, burtita, mushistonita, natanita, vismirnovita, wickmanita, jeanbandyita, mopungita, stottita, tetrawickmanita, ferronigerita-2N1S, magnesionigerita-6N6S, magnesionigerita-2N1S, ferronigerita-6N6S, zinconigerita-2N1S, zinconigerita-6N6S, magnesiotaaffeïta-6N'3S i magnesiotaaffeïa-2N'2S.

Formació i jaciments

La schoenfliesita s'ha trobat com a producte d'alteració hidrotermal de fase tardana de hulsita en pedra calcària metasomatitzada, amb contingut de bor, prop del contacte amb un granit intrusiu (Serralada Brooks, Alaska, EUA); i com a fase final mineral de baixa temperatura en dolomia serpentinitzada associada amb skarns amb contingut de W, Sr, B, Be (Districte Pitkäranta, Rússia).^[1] Va ser descoberta a la serralada Brooks.^[2]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Schoenfliesita