Samuel Chao Chung Ting
Nom original | (en) Samuel Chao Chung Ting (zh-hant) 丁肇中 |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 27 gener 1936 (88 anys) Ann Arbor (Michigan) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Michigan Universitat Nacional Cheng Kung Universitat de Colúmbia institut Jianguo de Taipei |
Director de tesi | Lawrence W. Jones, Martin Lewis Perl i Lawrence W. Jones |
Activitat | |
Camp de treball | Física |
Ocupació | físic, professor d'universitat |
Ocupador | Institut de Tecnologia de Massachusetts Universitat de Colúmbia Organització Europea per a la Recerca Nuclear |
Membre de | Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1996–) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (membre estranger) (1988–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1977–) Acadèmia Sínica American Physical Society Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Xinesa de les Ciències Comitè de 100 Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia Mundial de les Ciències |
Obra | |
Estudiant doctoral | Hartmut Sadrozinski (en) |
Família | |
Mare | Wang Yiying (en) |
Premis
| |
Lloc web | web.mit.edu… |
Samuel Chao Chung Ting (en mandarí: 丁肇中; en pinyin: Dīng Zhàozhōng) (Ann Arbor, EUA, 27 de gener de 1936) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1976.[1]
Biografia
Va néixer el 27 de gener de 1936 a la ciutat d'Ann Arbor, situada a l'estat nord-americà de Michigan, fill d'una parella xinesa que es conegué a la universitat d'aquest estat. De ben petit, la seva família es traslladà de nou a la Xina, però durant la Guerra civil xinesa els seus pares fugiren a la República de la Xina, situada a l'illa de Taiwan. Va seguir els estudis secundaris a Taipei i, posteriorment, ingressà a la Universitat de Tainan.
L'any 1956, retornà als Estats Units per estudiar enginyeria, matemàtiques i física a la Universitat de Michigan, on es doctorà en física l'any 1962. El 1963, entrà a treballar a l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), per posteriorment treballar al Deutsches Elektronen-Synchrotron (DESY) d'Alemanya. Des de 1969, és professor de l'Institut Tecnològic de Massachusetts.
Recerca científica
Inicià les seves investigacions al voltant de les partícules subatòmiques gràcies als seus treballs en l'accelerador de partícules, cosa que li va permetre descobrir la partícula J (o partícula J/ψ), descobriment que també realitzà independentment el físic Burton Richter.
L'any 1976, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb Burton Richter, pel descobriment de la partícula subatòmica J.[2]
Referències