Rohaïta
Rohaïta | |
---|---|
Fórmula química | (Tl,Pb,K)₂Cu8.7Sb₂S₄ |
Localitat tipus | presències de Rohaite, Kvanefjeld, Complex intrusiu d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BD.35 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BD.35 |
Dana | 3.7.16.1 |
Heys | 5.5.14 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 3,8Å; c = 20,98Å; |
Duresa | 3 a 3,5 |
Diafanitat | opaca |
Impureses comunes | Pb, Fe |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1973-043 |
Any d'aprovació | 1978 |
Símbol | Roh |
Referències | [1] |
La rohaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de John Rose Hansen (1937), professor de mineralogia danès de la Universitat de Copenhaguen.
Característiques
La rohaïta és un sulfur de fórmula química (Tl,Pb,K)₂Cu8.7Sb₂S₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. En rares ocasions es troba en forma de cristalls euèdrics i subèdrics, de fins a 0,5 mm; normalment es troba en forma d'agregats irregulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rohaïta pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Hg, Tl» juntament amb els següents minerals: imiterita, gortdrumita, balcanita, danielsita, donharrisita, carlinita, bukovita, murunskita, talcusita, calcotal·lita, sabatierita, crookesita i brodtkorbita.
Formació i jaciments
Es troba en filons tallant intrusions alcalines. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcocita, löllingita, cuprita, plata, analcima o sodalita.[2] Va ser descoberta l'any 1978 a les presències de Rohaite, a Kvanefjeld, al complex intrusiu d'Ilímaussaq (Narsaq, Groenlàndia), l'únic indret on se n'ha trobat fins ara.