Roberto Saviano
 Roberto Saviano | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 setembre 1979  (44 anys)Nàpols (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Universitat de Nàpols Frederic II |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | Escriptor i periodista |
| Activitat | 2000 – |
| Participà en | |
| 25 maig 2023 | Manifest internacional per una Barcelona que obre camí |
| Obra | |
Obres destacables Gomorra | |
Premis
| |
| Lloc web | robertosaviano.com |
           | |
Roberto Saviano (Nàpols, 22 de setembre de 1979) és un periodista i escriptor italià llicenciat en filosofia per la Universitat Frederic II de Nàpols. Forma part del grup d'investigadors de l'Observatori sobre la Camorra i sobre la Il·legalitat. Habitualment col·labora a l'Espresso. En els seus escrits utilitza tècniques del reportatge i de la narrativa per explicar la realitat econòmica i territorial de la Camorra i d'altres formes de crim organitzat.
Saviano va fer-se conegut mundialment amb la publicació de Gomorra, on descriu els negocis de la Camorra napolitana. La gran repercussió que va tenir, amb més d'un milió de còpies venudes, va reobrir a Itàlia el debat sobre la Màfia, i va suposar a l'autor amenaces de mort de les famílies camorristes. Des de l'octubre de 2006 l'escriptor viu amb escorta permanent. El 14 d'octubre de 2008 la premsa, gràcies a la informació d'un penedit, va desvelar que el clan dels Casalesi tenia previst assassinar-lo en un atemptat que es produiria a l'autopista entre Roma i Nàpols abans de Nadal. Des d'aleshores, Roberto Saviano viu amagat fora d'Itàlia.
Per la seva posició tan ferma és considerat un heroi nacional per importants escriptors i personatges de la cultura de l'alçada de Umberto Eco.[1] Dario Fo, Günter Grass, Desmond Tutu, José Saramago i molts d'altres han mostrat la seva solidaritat amb el napolità[2]
El 2018, en una carta publicada a Le Monde amb Erri de Luca, Daniel Pennac, i Jean Marie Laclavetine van demanar l'alliberament dels presos polítics catalans.[3]
Bibliografia
L'autor ha publicat innombrables articles i alguns llibres. Entre els llibres, hi ha:
- Gomorra: Viaggio nell'impero economico e nel sogno di dominio della camorra (Milà: Arnoldo Mondadori Editore, 2006). ISBN 88-04-55450-9.
- en català: Gomorra: Viatge a l'imperi econòmic i al somni de domini de la camorra, traducció de Pau Vidal i Gavilan (Barcelona: Editorial Empúries, 2007)
- Il contrario della morte (Milà: Corriere della Sera, 2007), contes ISBN 88-7606-134-7
- en català: El contrari de la mort: Dues històries, traducció de Pau Vidal (Barcelona: Editorial Empúries, 2009)
- La bellezza e l'inferno: Scritti 2004-2009 (Milà: Mondadori, 2010), assaig
- en català: La bellesa i l'infern, traducció de Pau Vidal (Barcelona: Editorial Empúries, 2010)
- Amb altres autors, el recull de narracions: Sei fuori posto. Storie italiane (Torí: Einaudi, 2010)
- La parola contro la camorra (Torí: Einaudi, 2010), assaig
- en català: La bellesa i l'infern, traducció de Pau Vidal (Barcelona: Editorial Empúries, 2010)
- Vieni via con me (Milà: Feltrinelli, 2011), assaig
- en català: Escapa't amb mi, traducció de Pau Vidal (Barcelona: Editorial Empúries, 2011)
- Super Santos (Milà: Feltrinelli, 2012), contes
- ZeroZeroZero: Viaggio nell'inferno della coca (Milà: Feltrinelli, 2013)
- en català: ZeroZeroZero: Com la cocaïna governa el món, traducció de Pau Vidal (Barcelona: Editorial Empúries, 2014)
- La paranza dei bambini (Milà: Feltrinelli, 2016)
- La banda dels nanos (Anagrama)[4]
Cinema
- Gomorra (2008), del director italià Matteo Garrone. Saviano va col·laborar en el guió. La pel·lícula va guanyar el Gran Premi en el Festival de Canes de 2008, així com el premi Città di Roma – Arcobaleno Latino 2008.
Enllaços externs
- Entrevistat per Mònica Terribas a La nit al dia[Enllaç no actiu]
- (castellà) Biografia de Roberto Saviano Arxivat 2009-08-22 a Wayback Machine. a la seva pàgina oficial.
- (castellà) Entrevista a Saviano al diari El País
- (castellà) Entrevista a Saviano Universidad Internacional Menéndez Pelayo, 2009, Santander, Espanya.
Notes
- ↑ (italià) Umberto Eco: non lasciamo da solo Saviano La Repubblica, 16 octubre de 2006
- ↑ (italià) Signatures en suport a Roberto Saviano
- ↑ «Roberto Saviano i Erri de Luca reclamen la llibertat "dels catalans empresonats per les seves idees polítiques"». Ara.cat.
- ↑ García, Fernando «La Vanguardia». Els joves mafiosos admiren els terroristes i són fans de l'EI, 13-09-2017, pàg. 36.
Guanyadors del Premi Viareggio | |
|---|---|
| 1930s |
|
| 1940s | Silvio Micheli – Umberto Saba (1946) • Antonio Gramsci (1947) • Aldo Palazzeschi – Elsa Morante – Sibilla Aleramo (1948) • Arturo Carlo Jemolo – Renata Viganò (1949) |
| 1950s | Francesco Jovine – Carlo Bernari (1950) • Domenico Rea (1951) • Tommaso Fiore (1952) • Carlo Emilio Gadda (1953) • Rocco Scotellaro (1954) • Vasco Pratolini (1955) • Carlo Levi – Gianna Manzini (1956) • Italo Calvino – Pier Paolo Pasolini (1957) • Ernesto de Martino (1958) • Marino Moretti (1959) |
| 1960s | Giovanni Battista Angioletti (1960) • Alberto Moravia (1961) • Giorgio Bassani (1962) • Antonio Delfini – Sergio Solmi (1963) • Giuseppe Berto (1964) • Goffredo Parise - Angelo Maria Ripellino (1965) • Ottiero Ottieri – Alfonso Gatto (1966) • Raffaello Brignetti (1967) • Libero Bigiaretti (1968) • Fulvio Tomizza (1969) |
| 1970s | Nello Saito (1970) • Ugo Attardi (1971) • Romano Bilenchi (1972) • Achille Campanile (1973) • Clotilde Marghieri (1974) • Paolo Volponi (1975) • Mario Tobino – Dario Bellezza – Sergio Solmi (1976) • Davide Lajolo (1977) • Antonio Altomonte – Mario Luzi (1978) • Giorgio Manganelli (1979) |
| 1980s | Stefano Terra (1980) • Enzo Siciliano (1981) • Primo Levi (1982) • Giuliana Morandini (1983) • Gina Lagorio – Bruno Gentili (1984) • Manlio Cancogni (1985) • Marisa Volpi (1986) • Mario Spinella (1987) • Rosetta Loy (1988) • Salvatore Mannuzzu (1989) |
| 1990s | Luisa Adorno – Cesare Viviani – Maurizio Calvesi (1990) • Antonio Debenedetti (1991) • Luigi Malerba (1992) • Alessandro Baricco (1993) • Antonio Tabucchi (1994) • Maurizio Maggiani – Elio Pagliarani (1995) • Ermanno Rea – Alda Merini (1996) • Claudio Piersanti – Franca Grisoni – Corrado Stajano (1997) • Giorgio Pressburger – Michele Sovente – Carlo Ginzburg (1998) • Ernesto Franco (1999) |
| 2000s | Giorgio van Straten – Sandro Veronesi (2000) • Niccolò Ammaniti – Michele Ranchetti – Giorgio Pestelli (2001) • Fleur Jaeggy – Jolanda Insana – Alfonso Berardinelli (2002) • Giuseppe Montesano (2003) • Edoardo Albinati – Andrea Tagliapietra – Livia Livi (2004) • Raffaele La Capria – Alberto Arbasino – Milo De Angelis (2005) • Gianni Celati – Giovanni Agosti – Giuseppe Conte – Roberto Saviano (2006) • Filippo Tuena – Paolo Mauri – Silvia Bre – Simona Baldanzi – Paolo Colagrande – Paolo Fallai (2007) • Francesca Sanvitale – Miguel Gotor – Eugenio De Signoribus (2008) • Edith Bruck – Adriano Prosperi – Ennio Cavalli (2009) |
| 2010s | Nicola Lagioia – Michele Emmer – Pierluigi Cappello (2010) • Alessandro Mari – Mario Lavagetto – Gian Mario Villalta (2011) • Nicola Gardini – Franco Lo Piparo – Antonella Anedda (2012) • Paolo Di Stefano – Giulio Guidorizzi – Enrico Testa (2013) • Francesco Pecoraro – Alessandro Fo – Luciano Mecacci (2014) • Antonio Scurati – Massimo Bucciantini – Franco Buffoni (2015) • Franco Cordelli – Bruno Pischedda – Sonia Gentili (2016) • Gianfranco Calligarich – Giuseppe Montesano – Stefano Carrai (2017) • Fabio Genovesi – Giuseppe Lupo (2018) • Emanuele Trevi – Renato Minore – Saverio Ricci (2019) |
| 2020s | Paolo Di Paolo – Luciano Cecchinel – Giulio Ferroni (2020) • Edith Bruck - Flavio Santi - Walter Siti (2021) |
|
| Periodisme cultural i polític |
|
|---|---|
| Periodisme esportiu |
|
Premi del Cinema Europeu al millor guió | |
|---|---|
|
| 2008–present |
|
|---|---|
