Palau Municipal de Villena
Palau Municipal |
38° 37′ 53″ N, 0° 51′ 47″ O / 38.63129°N,0.86304°O / 38.63129; -0.86304 |
El Palau Municipal de Villena va ser edificat per Pedro de Medina a principis del segle xvi per domicili dels beneficiaris magistrals de l'església de Santiago (casa abadia). Va ser alienat en 1576 pel capítol eclesiàstic, i adquirida pel Consell de la Ciutat per a utilitzar-les com a Cases Consistorials.
La valoració de l'edifici ve donada pel seu caràcter renaixentista, de clara empremta a la façana, en dues de les seues finestres i al pati de doble galeria amb escala incorporada.
La seua construcció s'atribueix a Jacobo Florentino, escultor que havia treballat amb Miquel Àngel a Florència i que, després de treballar a Granada, i Múrcia, morí a Villena el 1526. Tampoc es descarta la participació de Jerónimo Quijano, continuador d'aquell a la catedral de Múrcia.
La portada, blasonada amb l'escut de la ciutat mantingut per tenants i emmarcat per una orla de temes zoomorfs i florals, segueix l'esquema serlià d'ordre dòric amb pedestals i frontó triangular. A l'interior de l'edifici destaca el pati amb arcs carpanells sobre columnes toscanes, discos als carcanyols i cassetons a l'intradós.
En 1707 l'arquitecte Cosme Carreras va intervenir a l'edifici deixant l'empremta barroca a la finestra de la façana del front esquerre. El 1963 es va ampliar la façana a la part superior per crear un tercer pis, al mateix temps que es va restaurar el pati. Va ser declarat Monument historicoartístic el 1968.[2]
En l'actualitat alberga gran part de les dependències de l'Ajuntament de la ciutat, així com el Museu Arqueològic José María Soler.
Referències
Enllaços externs
- M.I. Ayuntamiento de Villena, Villena ¡Un tesoro!, Guia turística de Villena..