Il ferroviere
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Pietro Germi |
| Protagonistes | Pietro Germi Luisa Della Noce Sylva Koscina Saro Urzì Carlo Giuffré Edoardo Nevola Riccardo Garrone Franco Fantasia Gustavo Serena Amedeo Trilli Lina Tartara Minora Antonio Acqua Lilia Landi Renato Terra |
| Producció | Carlo Ponti |
| Dissenyador de producció | Carlo Egidi |
| Guió | Luciano Vincenzoni, Pietro Germi i Alfredo Giannetti |
| Música | Carlo Rustichelli |
| Fotografia | Leonida Barboni |
| Productora | Ente Nazionale Industrie Cinematografiche |
| Distribuïdor | Ente Nazionale Industrie Cinematografiche i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1956 |
| Durada | 118 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Itàlia |
       | |
Il ferroviere és una pel·lícula italiana de 1956 dirigida i interpretada per Pietro Germi, presentada en competició al 9è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1]
Tot i ser acusada pels crítics autodefinits com d'esquerres d'indulgir-se a les línies narratives deamicisianes (vegeu Morandini op.cit.), segons altres crítics la pel·lícula segons evita les acusacions d'un moralisme populista fàcil, gràcies al guió de Giannetti que centra l'atenció en el costat humà dels personatges i el tall neorealista-íntim que segueix sent la millor habilitat estilística de Germi, tant com a director com a actor.[2][3]
La pel·lícula va néixer d'un esbós autobiogràfic titulat Il treno d'Alfredo Giannetti que va adaptar per a la pel·lícula junt amb Luciano Vincenzoni i Pietro Germi.
La producció de Il ferroviere va ser inicialment de Ponti-De Laurentiis, però la pel·lícula va ser realitzada per Carlo Ponti en solitari que "no va creure en el projecte" i -també per alentir la seva realització-, per la part del protagonista va proposar noms impossibles com els de Spencer Tracy i Broderick Crawford. Va ser Giannetti qui es va adonar que Germi volia i podia interpretar el paper principal i va ser ell qui el va dirigir en les audicions que van convèncer Ponti.[4]
Argument
El maquinista del tren Andrea Marcocci ha estat testimoni del suïcidi d'un home desesperat que salta davant del seu tren. Sota la influència d'aquest xoc, comença a equivocar-se. Una revisió d'un metge revela que està prop de convertir-se en un alcohòlic. A causa d'aquesta avaluació és degradat i ha d'acceptar una retallada salarial.
Repartiment
- Pietro Germi - Andrea Marcocci
- Luisa Della Noce - Sara Marcocci
- Sylva Koscina - Giulia Marcocci
- Saro Urzì - Gigi Liverani
- Carlo Giuffrè - Renato Borghi
- Renato Speziali - Marcello Marcocci
- Edoardo Nevola - Sandro Marcocci
Reconeixements
- Nastro d'argento
- Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1956
- Conquilla d'Or a la millor pel·lícula estrangera
- Conquilla de Plata al millor director, Pietro Germi
- Conquilla de Plata a la millor actriu, Luisa Della Noce
Referències
- ↑ Error en arxiuurl o arxiudata.«Official Selection 1956». festival-cannes.fr.
- ↑ «Uno dei migliori film di Germi, per la notevole ricchezza psicologica con cui è ritratto il protagonista, e definita la sua mentalità piccolo borghese» (Gian Piero dell'Acqua)
- ↑ In questo film - il che non accadrà più nelle successive opere - Germi si fece doppiare da Gualtiero De Angelis, voce italiana di Cary Grant, Dean Martin e James Stewart.
- ↑ Gian Luca Farinelli, Enciclopedia del Cinema (2004) alla voce corrispondente
