Euclid (nau espacial)

Infotaula vol espacialEuclid
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióobservatori espacial i telescopi Korsch Modifica el valor a Wikidata
OperadorEuropean Space Operations Centre
ESAC
Euclid Consortium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2023-092A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT57209 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantThales Alenia Space
Airbus Defence and Space
RUAG Space
OHB SE Modifica el valor a Wikidata
Massa
2.160 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions3,7 (diàmetre) × 4,7 (longitud) m
Inici de la missió
Llançament espacial
Data1r juliol 2023
LlocComplex de llançament 40, la Força Espacial de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentFalcon 9 Block 5 Modifica el valor a Wikidata
ContractistaSpaceX Modifica el valor a Wikidata
Entrada en servei2023 Modifica el valor a Wikidata
Activitat orbital 
Tipus d'òrbitaòrbita d'halo Modifica el valor a Wikidata

Cosmic Vision Modifica el valor a Wikidata
← Solar Orbiter Modifica el valor a Wikidata
Solar wind Magnetosphere Ionosphere Link Explorer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Euclid és un telescopi espacial i missió de classe mitjana o tipus M del programa Cosmic Vision 2020-2025' de l'Agència Espacial Europea (ESA) en col·laboració amb la NASA,[1][2][3]que va ser llançat el dia 1 de juliol de 2023[4] i va començar a enviar les primeres imatges el 8 de novembre del mateix any.[5] L'objectiu és registrar la distribució en gran escala de la matèria fosca i les propietats que caracteritzen l'energia fosca. Porta el nom d'un matemàtic de l'Antiga Grècia anomenat Euclides d'Alexandria, el "Pare de la Geometria".

El sondeig cobreix 15.000 graus quadrats (i també té un sondeig de 40 graus quadrat en profunditat), aproximadament la meitat de tot el cel (no cobert per la Via Làctia).

A part de la missió primària en cosmologia, l'Euclid a més, podrà realitzar més programes científics. Un programa proposat és un sondeig d'exoplanetes freds de baixa massa detectats a través de les seves signatures de microlent gravitatòria.[6]

Euclid és un telescopi de tres miralls de tipus Korsch d'1,2 metres d'una distància focal de 24,5 metres. Els telescopis de tipus Korsch són sistemes òptics que s'utilitzen sovint en telescopis espacials i satèl·lits d'observació de la Terra. Un telescopi Korsch consta de tres miralls i un pla d'imatge[7]. El telescopi té dos instruments de mesura:

  • VIS: un conjunt de sensors CCD sensibles a la llum visible per mesurar l'efecte de lent gravitacional a galàxies.[8]
  • NISP: un fotòmetre d'infraroig proper mesura la brillantor de les galàxies en tres bandes (Y, J, H) per mesurar el desplaçament al roig amb alta precisió.[9]

Euclid observarà fins a dos mil milions de galàxies que ocupen més d'un terç del cel amb l'objectiu d'una millor comprensió del contingut de l'univers.

Referències

  1. https://www.jpl.nasa.gov. «NASA Officially Joins ESA's 'Dark Universe' Mission» (en anglès americà). [Consulta: 26 maig 2024].
  2. «ESA Science & Technology - Summary». [Consulta: 26 maig 2024].
  3. «ESA Science & Technology - Missions». [Consulta: 26 maig 2024].
  4. «Euclid» (en anglès). [Consulta: 8 novembre 2023].
  5. Times, Katrina Miller / The New York. «Així són les impressionants primeres imatges de l'Univers del telescopi espacial Euclid», 07-11-2023. [Consulta: 8 novembre 2023].
  6. Pages 35-36 of the ESA publication: Euclid definition study report (Red Book) or the description included in Beaulieu, Bennett, Kerins & Penny (2011)
  7. «ESA Science & Technology - Telescope». [Consulta: 26 maig 2024].
  8. «The VIS instrument | Euclid Consortium» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-04-21. [Consulta: 20 desembre 2018].
  9. «The NISP Instrument | Euclid Consortium» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-04-21. [Consulta: 20 desembre 2018].

Enllaços externs

  • Lloc web oficial a l'ESA (anglès)
  • «Dark and bright: ESA chooses next two science missions / Space Science / Our Activities / ESA («Fosc i brillant: l'ESA tria les dues missions científiques següents»)». (anglès)
  • Entrada a l'IEEC (català)
  • Vegeu aquesta plantilla
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat
  • Vegeu aquesta plantilla
2015  ·  Llançaments orbitals el 2016  ·  2017
Gener
Belintersat-1 – Jason-3 – IRNSS-1E – Intelsat 29e – Eutelsat 9B
Febrer
BeiDou M3-S – USA-266 / GPS IIF-12 – Kosmos 2514 / GLONASS-M 751 – Kwangmyŏngsŏng-4 – USA-267 / NROL-45 / Topaz-4 – Sentinel-3A – ASTRO-H / Hitomi · ChubuSat-2 · ChubuSat-3 · Horyu-4
Març
SES-9 – Eutelsat 65 West A – IRNSS-1F – Resurs-P No.3 – ExoMars Trace Gas Orbiter · Schiaparelli EDM landerSoiuz TMA-20MCygnus CRS OA-6 (Diwata-1 · Flock-2e' × 20  · Lemur-2 × 9) – Kosmos 2515 / Bars-M No.2 – BeiDou IGSO-6 – Progress MS-02
Abril
Shijian-10 – Dragon CRS-8 · BEAMSentinel-1B · MICROSCOPE · AAUSAT-4 · e-st@r-II · OUFTI-1 – Mikhaïl Lomonóssov · Aist-2D · SamSat 218 – IRNSS-1G
Maig
JCSAT-14 – Yaogan 30 – Galileo FOC-10, FOC-11 – Thaicom 8 – Kosmos 2516 / GLONASS-M 753 – Ziyuan III-02 · ÑuSat-1/-2
Juny
Kosmos 2517 / Geo-IK-2 No.12 – Intelsat 31 / DLA-2 – USA-268 / NROL-37 – BeiDou G7 – Eutelsat 117 West B · ABS-2A – Echostar 18 · BRIsat – CartoSat-2C · BIROS · GHGsat · LAPAN-A3 · M3MSat · SkySat-C1 · Flock-2p × 12 · SathyabamaSat · Swayam – MUOS-5 – Maqueta de la nova generació de càpsula tripulada xinesa · Aolong-1 · Aoxiang Zhixing · Tiange-1 · Tiange-2 – Shijian 16-02
Juliol
Soiuz MS-01 – Progress MS-03 – Dragon CRS-9 – USA-269 / NROL-61
Agost
Tiantong-1 01 – Gaofen-3 – JCSAT-16 – QUESS / Mozi / Micius · ³Cat-2 · LiXing-1 – USA-270 / GSSAP #3 · USA-271 / GSSAP #4 – Intelsat 33e · Intelsat 36 – Gaofen-10
Setembre
Amos-6 – INSAT-3DR – OSIRIS-REx – Ofek-11 – Tiangong-2 – PeruSat-1 · SkySat × 4 – ScatSat-1 · Alsat-1B · Alsat-2B · Blacksky Pathfinder-1 · Alsat-1N · CanX-7 · PISat · Pratham
Octubre
Sky Muster II · GSAT-18 – Shenzhou 11Cygnus CRS OA-5 (Lemur-2 × 4) – Soiuz MS-02
Novembre
Himawari 9 – Shijian-17 – XPNAV 1 – WorldView-4 · CELTEE 1 · Prometheus-2 × 2 · AeroCube 8 × 2 · U2U · RAVAN – Yunhai-1 – Galileo FOC 7, 12, 13, 14 – Soiuz MS-03 – GOES-R – Tianlian I-04
Desembre
Progress MS-04 – Göktürk-1 – Resourcesat-2A – WGS-8 – HTV-6 / Kounotori 6 · (EGG · TuPOD · UBAKUSAT · AOBA-VELOX · STARS · FREEDOM · ITF · Waseda-SAT · OSNSAT · Tancredo · TechEDSat · Lemur-2 × 4) – Fengyun 4A – CYGNSS × 8 – EchoStar 19 – Arase / ERG – TanSat · Spark × 2 – Star One D1 · JCSAT-15 – SuperView / Gaojing-1 01, 02 · Bayi Kepu 1
Els llançaments estan separats per guions ( – ), les càrregues útils per punts ( · ), els diversos noms per al mateix satèl·lit per barres ( / ). Els Cubesats són amb lletra petita.
Els vols tripulats en negreta. Els errors de llançament en cursiva. Les càrregues útils desplegades des d'altres naus espacials són (entre parèntesis).
  • Vegeu aquesta plantilla
Futurs vols espacials
Tripulats
2021
2022
  • Gaganyaan
  • Space Adventures Crew Dragon
2023+
Robòtics
2021
  • ALOS-3
    • Orion
    • Lunar Flashlight
    • NEA Scout
    • BioSentinel
    • SkyFire
    • Lunar IceCube
    • CuSP
    • LunaH-Map
    • EQUULEUS
    • OMOTENASHI
    • ArgoMoon
    • Cislunar Explorers
    • CU-E3
    • Team Miles
  • Astrobotic M1 / Asagumo / YAOKI (juliol)
  • B330
  • Boeing Orbital Flight Test 2
  • CAPSTONE
  • Chandrayaan-3
  • DART / LICIA (juliol)
  • GSAT-20
  • Inmarsat-6 F1
  • IXPE (octubre)
  • James Webb Space Telescope (octubre)
  • Landsat 9
  • Naüka / Braç Robòtic Europeu
  • Lucy (octubre)
  • Luna 25 (octubre)
  • Nova-C (octubre)
  • Prichal (setembre)
  • PTScientists
  • QZS-1R
  • RAISE-2 / Hibari / Z-Sat / DRUMS / ASTERISC / ARICA / NANODRAGON / KOSEN-1
  • Tianhe
  • SES-17
  • SNC Demo-1 (setembre)
  • SpaceX CRS-22
  • Wentian
  • XPoSat (novembre)
2022
  • Aditya-L1 (gener)
  • ALOS-4
  • Biomass (octubre)
  • EarthCARE (juny)
  • Euclid (juny)
  • Garatéa-L
  • Hakuto-R M1
  • HTV-X1
  • JUICE (juny)
  • Artemis I (agost)
  • KPLO (agost)
  • NISAR (setembre)
  • PACE
  • PROBA-3
  • Psyche (agost)
  • RAISE-3 / NUCube1 / KOSEN-2 / WASEDA-SAT-ZERO
  • Rosalind Franklin astromòbil i Kazachok mòdul de descens
  • Soyuz GVK-1
  • Space RIDER
  • SpaceX Starship (1a sortida de Mart)
  • SWOT (abril)
  • TEREX-1
  • TROPICS
  • Türksat 6A
  • XL-1 (desembre)
  • XRISM / SLIM
2023+
  • Chang'e 6 (2023 o 2024)
  • Europa Clipper (2023 if on SLS, else 2022–2025)
  • FLEX (2023)
  • Hera / APEX / Juventas (2023)
  • Luna 26 (2023)
  • Shukrayaan-1 (2023)
  • Spektr-UV (2023)
  • SPHEREx (2023)
  • GOES-U (2024)
  • Luna 27 (2024)
  • MMX (2024)
  • Luna 28 (2025+)
  • PLATO (2026)
  • Venera-D (2026 o 2031)
  • ARIEL (2028)
  • ATHENA (2031)
  • LISA (2034)
TBA
  • Energia-100
  • Europa Lander (2025?)
  • KiwiSAT
  • LiteBIRD (Anys 2020)
  • WFIRST (A mitjans de la dècada de 2020)
  • Llista de missions proposades a la Lluna
  • Llista dels observatoris espacials proposats
  • Vegeu aquesta plantilla
Conceptes generals
Big Bang · Univers · Edat de l'Univers · Cronologia de l'Univers
Univers primitiu
Fons
Radiació còsmica de fons (CBR) · Ona gravitatòria còsmica de fons (GWB) · Fons còsmic de microones (CMB) · Fons còsmic de neutrins (CNB) · Fons còsmic d'infraroig (INB)
Expansió i futur
Constant de Hubble · Desplaçament cap al roig · Expansió de l'Univers · Expansió accelerada de l'Univers · Mètrica FLRW · Equacions de Friedmann · Cosmologia inhomogènia · Futur d'un univers en expansió · Destí final de l'Univers · Mort tèrmica de l'Univers · Big Rip · Big Crunch · Big Bounce
Components
Estructures
Experiments
BOOMERanG · Cosmic Background Explorer (COBE) · Projecte Illustris · Planck · Dark Energy Survey (DES) · Euclid · Large Synoptic Survey Telescope (LSST) · Sloan Digital Sky Survey (SDSS) · 2dF Galaxy Redshift Survey (2dFGRS) · Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP)
Científics
Aaronson · Alfvén · Alpher · Bharadwaj · Copèrnic · de Sitter · Dicke · Ehlers · Einstein · Ellis · Frídman · Galilei · Gamow · Guth · Hawking · Hubble · Lemaître · Linde · Mather · Newton · Penrose · Penzias · Rubin · Schmidt · Siuniàiev  · Smoot · Starobinski · Steinhardt · Suntzeff · Tolman · Wilson · Zeldóvitx
Història de la cosmologia
Descobriment de la radiació de fons de microones · Història de la teoria del Big Bang · Interpretacions religioses de la teoria del Big Bang · Cronologia de la cosmologia