Celiprolol
![]() | |
Dades clíniques | |
---|---|
Grup farmacològic | compost químic ![]() |
Codi ATC | C07AB08 ![]() |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C20H33N3O4 ![]() |
Massa molecular | 379,247 Da ![]() |
SMILES | |
Identificadors | |
Número CAS | 56980-93-9 ![]() |
PubChem (SID) | 2663 ![]() |
IUPHAR/BPS | 9064 ![]() |
DrugBank | DB04846 ![]() |
ChemSpider | 2563 ![]() |
UNII | DRB57K47QC ![]() |
KEGG | D07660 ![]() |
ChEBI | 94461 ![]() |
ChEMBL | CHEMBL27810 ![]() |
AEPQ | 100.054.980 |
El celiprolol és un medicament beta bloquejant que s'utilitza pel tractament de la hipertensió. Té una farmacologia única: és un antagonista selectiu del receptor β1, però un agonista parcial del receptor β2. També és un antagonista feble del receptor α2.
Ús mèdic
Es creu que el celiprolol proporciona beneficis clínics a les persones amb síndrome vascular d'Ehlers-Danlos, promovent la síntesi normal de col·lagen als vasos sanguinis i desplaçant la càrrega de pressió dels vasos més propensos a la dissecció i la ruptura.[1]
El 2019, una nova aplicació de fàrmacs (NDA) per al celiprolol va ser denegada per la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats units d'Amèrica, en lloc de demanar un assaig “adequat i ben controlat” per determinar si el celiprolol va reduir el risc d'esdeveniments clínics en pacients amb VEDS.
Va ser patentat el 1973 i aprovat per a ús mèdic el 1982.