Càrrec per domiciliació

El càrrec per domiciliació és una operació bancària en la qual es domicilia un càrrec a un compte corrent.

Funcions

El càrrec per domiciliació és una operació que pot ésser utilitzada principalment per a dues funcions:

• Traspassar fons entre dos comptes d'entitats financeres diferents.
• Pagar un deute o una quota per serveis o usos de caràcter periòdic a càrrec del consumidor final. Mitjançant aquesta operació se li dona permís a una persona física o jurídica, normalment una empresa subministradora de serveis (d'aigua, electricitat, gas, telefonia, etc.), perquè cobri un deute automàticament del compte sense mediació del client.

Característiques

El càrrec per domiciliació és una operació que es defineix pels següents paràmetres:

• És pagadora a la seva presentació.
• Consta com a domicili de pagament el número de compte bancari internacional.
• Existeix autorització prèvia de caràcter genèric per part del titular del compte de càrrec perquè totes les ordres de càrrec d'iguals característiques puguin ser imputades en compte sense preavís.
• No implica finançament o bestreta de fons per l'entitat receptora, ni desplaçament de valoració. Una vegada cobrat el càrrec, si aquest és menor de 3000, es disposa de 30 dies naturals+2 hàbils per desfer el cobrament.
• Domiciliació gratuïta per al client. En algunes entitats financeres, a més, es retorna un percentatge de l'import cobrat, un 2% per exemple.^[1]

L'entrada en vigor de la Directiva sobre la Zona Única de Pagaments en Euros, 2007/64/CE de 13 de novembre, sobre serveis de pagament en el mercat interior, suposa una modificació substancial del càrrec per domiciliació, tant en forma com en terminis.^[2]

Vegeu també

• Transferència bancària
• Targeta de coordenades

Referències