Batalla de Pollentia

Batalla de Pollentia

Caiguda de l'Imperi Romà
Tipus	batalla
Data	6 d'abril del 402
Coordenades	44° 42′ N, 7° 51′ E / 44.7°N,7.85°E / 44.7; 7.85
Lloc	Pollentia, l'actual Pollenzo, a prop d'Asti, Itàlia.
Estat	Itàlia
Resultat	Victòria romana
Bàndols
Imperi Romà d'Occident Visigots
Comandants
Estilicó Alaric I

La Batalla de Pollentia es va lliurar el 6 d'abril del 402 (durant la Setmana Santa) entre els romans i els visigots.

Des de febrer, els visigots, dirigits per Alaric I, havien estat assetjant Mediolanum (Milà), la capital de l'Imperi Romà d'Occident d'Honori, defensada per les tropes romanes. L'arribada de Estilicó i el seu exèrcit va obligar a Alaric a alleujar el setge i traslladar-se cap a Hasta (actualment Asti) a l'oest d'Itàlia. Estilicó va seguir l'exèrcit visigot fins a Pollentia (Pollenzo en l'actualitat) on el va atacar. Aquest atac va tenir lloc durant la Pasqua festa que els visigots celebraven. Estilicó va capturar familiars d'Alaric, mentre Saül Alan, general de l'exèrcit romà, va ocupar el campament de l'enemic. Els romans van trobar un gran botí al campament visigot, i van recuperar els tresors que havien anat acumulant des de la batalla d'Adrianòpolis de l'any 378. Estilicó va oferir el retorn dels presoners a canvi que els visigots es retiressin a Il·líria, però en arribar a Verona, Alaric va aturar la retirada i va ser derrotat a la batalla de Verona. Amb molts dels seus generals, Alaric es va veure obligat a sortir d'Itàlia.^[1][2]

Referències

Bibliografia

• Schreiber, Hermann. De Goten: vorsten en vazallen. Amsterdam: Meulenhoff, 1979.ISBN 9789010024169