Automatic for the People

Infotaula d'àlbumAutomatic for the People
Tipusàlbum d'estudi Modifica el valor a Wikidata
ArtistaR.E.M. Modifica el valor a Wikidata
Publicat7 octubre 1992 Modifica el valor a Wikidata
Gènererock alternatiu i pop barroc Modifica el valor a Wikidata
Durada48:52 Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaWarner Bros. Records Modifica el valor a Wikidata
ProductorPeter Buck Modifica el valor a Wikidata
Formatdisc compacte i estríming de música Modifica el valor a Wikidata
Pistes
04. Everybody Hurts
11. Nightswimming Modifica el valor a Wikidata


Cronologia
Àlbums de R.E.M. per ordre cronològic
Monster →
(1994) Modifica el valor a Wikidata
Senzills de Automatic for the People
  1. Drive
  2. Man on the Moon
  3. The Sidewinder Sleeps Tonite
  4. Everybody Hurts
  5. Nightswimming
  6. Find the River
Spotify: 006Qsi10luS9xEBAcIWGTf Discogs: 57830 Allmusic: mw0000089350 Modifica el valor a Wikidata

Automatic for the People és el vuitè àlbum d'estudi de la banda estatunidenca R.E.M.. Es va publicar el 5 d'octubre de 1992 per Warner Bros. Records amb la coproducció de Scott Litt.

Va tenir molt bona rebuda per part de la crítica i se'l considera un dels èxits més destacats de la banda, el qual va vendre més de 18 milions de còpies arreu del món.[1]

Producció

R.E.M. ja va començar a pensar en aquest àlbum mentre es trobava en les sessions de mescles de l'anterior treball, Out of Time, als Paisley Park Studios al desembre de 1990. Van aprofitar per enregistrar les primeres demos d'algunes cançons. Tanmateix, van haver d'esperar que acabés la promoció de Out of Time per començar a treballar seriosament en el nou àlbum. A partir d'un ventall d'una trentena de cançons van començar a enregistrar altres demos en diverses sessions i estudis. Van realitzar l'elecció final amb la co-producció de Scott Litt als Bearsville Studios de Woodstock, el 30 de març de 1992. Posteriorment van afegir sonorització i arranjaments de corda, i van completar l'enregistrament al juliol als Bad Animals Studio de Seattle.

La idea original de la banda era fer un treball molt rocker, amb domini de la guitarra, però el resultat final no fou aquest i van obrir una nova direcció. Les lletres tractaven la pèrdua i el dol, la maduresa d'haver complert els 30 anys i adonar-se que el món és diferent. Per algunes cançons van comptar amb els arranjaments de corda de John Paul Jones, famós per ser el baixista de Led Zeppelin.

El títol de l'àlbum prové del lema que té el restaurant Weaver D's Delicious Fine Foods d'Athens.[2] La portada no està relacionada amb el restaurant, es tracta d'una estrella ornamental que van localitzar al Sinbad Motel de Miami, prop dels Criteria Studios, on van enregistrar part de l'àlbum. El motel encara és actiu però no l'estrella a causa dels danys ocasionats per un huracà.[3]

L'any 2005, La discogràfica Warner Bros. va publicar una edició doble de l'àlbum format per un CD i un DVD d'àudio, acompanyats del llibret del CD original amb notes esteses. Per commemorar el 25è aniversari de la seva publicació, Craft Recordings va publicar el 10 de novembre de 2017 una edició de quatre discs que incloïa enregistraments en directe, demos i remescles.[4]

Recepció

El disc va arribar al capdamunt de la llista d'àlbums britànica, mentre que al seu país se'n va quedar a les portes ja que va ocupar el segon de la llista estatunidenca.[5] Malgrat que no havien realitzat cap gira per promocionar el treball anterior, també van declinar fer-ho per aquest àlbum. Va aconseguir les certificacions de quatre disc de platí als Estats Units, sis al Regne Unit, i triple a Austràlia. Durant aquest temps es van extreure sis senzills dels quals, el primer fou el més ben valorat a les llistes.

La crítica va rebre l'àlbum molt positivament, alguns destacant que era el millor que havia compost R.E.M. fins al moment. Com a prova d'això, va rebre diverses nominacions a premis musicals. Per exemple, va ser nominat al Grammy a l'àlbum de l'any 1994, i la revista Rolling Stone el va situar en el lloc 247 de la llista dels 500 millors discs de tots els temps.[6]

Llista de cançons

Totes les cançons foren escrites i compostes per Bill Berry, Peter Buck, Mike Mills i Michael Stipe. 

Cara 1 − "Drive side"
Núm. Títol Durada
1. «Drive»   4:31
2. «Try Not to Breathe»   3:50
3. «The Sidewinder Sleeps Tonite»   4:06
4. «Everybody Hurts»   5:17
5. «New Orleans Instrumental No. 1»   2:13
6. «Sweetness Follows»   4:19
Durada total:
 24:16
Cara 2 − "Ride side"
Núm. Títol Durada
7. «Monty Got a Raw Deal»   3:17
8. «Ignoreland»   4:24
9. «Star Me Kitten»   3:15
10. «Man on the Moon»   5:13
11. «Nightswimming»   4:16
12. «Find the River»   3:50
Durada total:
 24:15

Edició 25è aniversari

Live at the 40 Watt Club 11/19/92
Núm. Títol Durada
1. «Drive»   4:51
2. «Monty Got a Raw Deal»   3:21
3. «Everybody Hurts»   7:18
4. «Man on the Moon»   6:27
5. «Losing My Religion»   4:31
6. «Country Feedback»   4:52
7. «Begin the Begin»   3:27
8. «Fall on Me»   3:34
9. «Me in Honey»   4:06
10. «Finest Worksong»   5:28
11. «Love Is All Around» (Reg Presley) 3:23
12. «Funtime» (David Bowie, Iggy Pop) 2:16
13. «Radio Free Europe»   4:39
Durada total:
 58:13
Demos
Núm. Títol Durada
1. «Drive»   4:43
2. «Wake Her Up» (demo "The Sidewinder Sleeps Tonite") 4:37
3. «Mike's Pop Song»   4:33
4. «C to D Slide 13» (demo "Man on the Moon") 5:35
5. «Cello Scud» (demo "Sweetness Follows") 4:20
6. «10K Minimal» (demo "Find the River") 3:33
7. «Peter's New Song»   3:15
8. «Eastern 983111»   4:02
9. «Bill's Acoustic»   2:53
10. «Arabic FeedbackFinest Worksong» (demo "Christmas in Tunisia") 4:55
11. «Howler Monkey» (demo "Ignoreland") 4:38
12. «Pakiderm» (demo "New Orleans Instrumental No. 1") 3:33
13. «Afterthought» (demo "New Orleans Instrumental No. 2") 3:56
14. «Bazouki Song» (demo "Monty Got a Raw Deal") 3:04
15. «Photograph» (Natalie Merchant, Berry, Buck, Mills i Stipe) 3:31
16. «Michael's Organ» (demo "Everybody Hurts") 4:32
17. «Pete's Acoustic Idea»   1:05
18. «6–8 Passion & Voc» (demo "Try Not to Breathe") 3:45
19. «Hey Love» (Mike Voc) (demo "Star Me Kitten") 3:02
20. «Devil Rides Backwards»   5:16
Durada total:
 78:48
Disc extra Blu-Ray
Núm. Títol Durada
1. «Drive» (videoclip) 4:26
2. «The Sidewinder Sleeps Tonite» (videoclip) 4:06
3. «Everybody Hurts» (videoclip) 5:35
4. «Man on the Moon» (videoclip) 4:45
5. «Nightswimming» (videoclip versió Regne Unit) 4:21
6. «Find the River» (videoclip) 3:38
7. «Nightswimming» (videoclip) 8:25
8. «Automatic Press Kit» (vídeo promocional) 16:31
Durada total:
 51:47

Posició en llistes

Llista (1992) Posició Certificacions
Alemanya 2 5x Or[7]
Austràlia 2 4x Platí
Canadà 4 7x Platí[8]
Estats Units 2 4x Platí[9]
España 2x Platí
França 9 1x Platí[10]
Itàlia[11] 4
Japó 27
Regne Unit 1[12] 7x Platí[13]

Crèdits

R.E.M.
Músic addicionals
  • Scott Litt – harmònica, clavinet
  • John Paul Jones – arranjaments d'orquestra
  • George Hanson – director d'orquestra
  • Denise Berginson-Smith, Lonnie Ottzen, Patti Gouvas, Sandy Salzinger, Sou-Chun Su, Jody Taylor – violí
  • Knox Chandler, Kathleen Kee, Daniel Laufer, Elizabeth Murphy – violoncel
  • Reid Harris, Paul Murphy, Heidi Nitchie – viola
  • Deborah Workman – oboè
Producció
  • Scott Litt – producció, enginyeria de mescles
  • Ed Brooks, George Cowan, Mark Howard, Tod Lemkuhl, Ted Malia, Andrew Roshberg – enginyeria
  • Adrian Hernandez – assistència d'enginyeria
  • John Keane – enginyeria d'enregistrament
  • Stephen Marcussen – masterització
  • Clif Norrell – enginyeria d'enregistrament, enginyeria de mescles

Referències

  1. ↑ Goodman, William. «The Enduring Empathy & Beauty of R.E.M.'s 'Automatic for the People'» (en anglès). Billboard, 06-10-2017. [Consulta: 21 octubre 2020].
  2. ↑ Wahn, Megan. «Automatic for the People: Weaver D's celebrates its 31st anniversary» (en anglès). RedAndBlack.com, 25-07-2017. [Consulta: 29 octubre 2020].
  3. ↑ «R.E.M. Automatic For The People “Star” Album Cover Location» (en anglès). FeelNumb.com, 04-09-2009. Arxivat de l'original el 2020-11-24. [Consulta: 29 octubre 2020].
  4. ↑ Rosen, Craig. «R.E.M.'s Peter Buck Talks 'Automatic for the People' Before 25th Anniversary Reissue: 'I Didn't Expect It to Be a Huge Hit'» (en anglès). Billboard, 14-09-2017. [Consulta: 2 novembre 2020].
  5. ↑ Erlewine, Stephen Thomas. «Automatic for the People > Review» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 2 novembre 2020].
  6. ↑ «R.E.M., 'Automatic for the People'» (en anglès). Rolling Stone. [Consulta: 6 novembre 2020].
  7. ↑ «Automatic for the People» (en alemany). Musik Industrie. [Consulta: 26 novembre 2020].
  8. ↑ «Automatic for the People» (en anglès). Music Canada. [Consulta: 26 novembre 2020].
  9. ↑ «Automatic for the People» (en anglès). RIAA. [Consulta: 26 novembre 2020].
  10. ↑ «Les Certifications & Les Ventes» (en francès). Infodisc.fr. [Consulta: 26 novembre 2020].
  11. ↑ «Gli album più venduti del 1992» (en italià). HitParadeItalia.it. [Consulta: 26 novembre 2020].
  12. ↑ «REM > Albums» (en anglès). OfficialCharts.com. [Consulta: 26 novembre 2020].
  13. ↑ «REM > Automatic for the People» (en anglès). BPI. [Consulta: 26 novembre 2020].
  • Vegeu aquesta plantilla
Àlbums d'estudi
Compilacions
Directes
EPs
Àlbums vídeo
Altres àlbums
Senzills
  • «Radio Free Europe»
  • «Talk About the Passion»
  • «So. Central Rain (I'm Sorry)»
  • «(Don't Go Back To) Rockville»
  • «Can't Get There from Here»
  • «Driver 8»
  • «Wendell Gee»
  • «Fall on Me»
  • «Superman»
  • «The One I Love»
  • «It's the End of the World as We Know It (And I Feel Fine)»
  • «Finest Worksong»
  • «Orange Crush»
  • «Stand»
  • «Pop Song 89»
  • «Get Up»
  • «Losing My Religion»
  • «Shiny Happy People»
  • «Near Wild Heaven»
  • «Radio Song»
  • «Drive»
  • «Man on the Moon»
  • «The Sidewinder Sleeps Tonite»
  • «Everybody Hurts»
  • «Nightswimming»
  • «Find the River»
  • «What's the Frequency, Kenneth?»
  • «Bang and Blame»
  • «Crush with Eyeliner»
  • «Strange Currencies»
  • «Tongue»
  • «E-Bow the Letter»
  • «Bittersweet Me»
  • «Electrolite»
  • «How the West Was Won and Where It Got Us"»
  • «Daysleeper»
  • «Lotus»
  • «At My Most Beautiful»
  • «Suspicion»
  • «The Great Beyond»
  • «Imitation of Life»
  • «All the Way to Reno (You're Gonna Be a Star)»
  • «I'll Take the Rain»
  • «Bad Day»
  • «Animal»
  • «Leaving New York»
  • «Aftermath»
  • «Electron Blue»
  • «Wanderlust»
  • «#9 Dream»
  • «Supernatural Superserious»
  • «Hollow Man»
  • «Man-Sized Wreath»
  • «Until the Day Is Done»
  • «Mine Smell Like Honey»
  • «Überlin»
  • «Oh My Heart»
  • «We All Go Back to Where We Belong»
Articles relacionats