Amin al-Husayni
  | |
| Nom original | (ar) محمد أمين الحسيني |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r gener 1895 Jerusalem (Imperi Otomà) |
| Mort | 4 juliol 1974 (79 anys) Beirut (Líban) |
| Sepultura | cementiri dels màrtirs de Beirut |
| Gran Mufti | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Sunnisme |
| Formació | Universitat al-Azhar |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Jerusalem |
| Ocupació | polític, muftí |
| Partit | Arab Higher Committee (en)  |
| Membre de | Arab Higher Committee (en) |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit Otomà i Revolta Àrab |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Participà en | |
| 18 abril 1955 | Conferència de Bandung |
| Família | |
| Pare | Mohammed Tahir al-Husayni (en) |
Mohammad Amin al-Husayni (àrab: محمد أمين الحسيني, Muḥammad Amīn al-Ḥusaynī), transcrit també com al-Husseini (Jerusalem, 1895/1897 - Beirut, 4 de juliol de 1974), va ser un polític nacionalista palestí durant el Mandat Britànic de Palestina.
De 1921 a 1948 va ser el Gran Muftí de Jerusalem. Antisemita militant i protegit del Tercer Reich,[1] va tenir un paper clau en la resistència al sionisme.
Ja des del 1920, es va oposar a la immigració de jueus a Palestina. El 1937 va ser forçat pels britànics a abandonar Palestina i va buscar refugi al Líban, l'Iraq, Itàlia i finalment a l'Alemanya nazi, on es va reunir amb Adolf Hitler el 1941 i amb el qual va treballar en forma conjunta. Va organitzar amb musulmans de Bòsnia i Kosovo la 13a Divisió de Muntanya Waffen SS Handschar,[2] que va protagonitzar nombrosíssims episodis de crueltat sobre la població civil. A la vegada, va impedir l'emigració a Palestina de molts jueus de Bulgària, Romania i Hongria, víctimes posteriors de l'Holocaust,[3] demanant a Alemanya que s'oposés a l'establiment d'un estat nacional dels jueus a Palestina. Durant la guerra de 1948 es va oposar tant al pla de partició de l'ONU com a les ambicions del rei Abdullah I d'expandir Jordània a través d'incorporar territori palestí.[4]
Va romandre com convidat del Tercer Reich fins poc abans de la seva capitulació. Va intentar escapar a Suïssa, però va ser rebutjat en la frontera, entrant a França, on va romandre un any sota vigilància domiciliària. Va escapar de la vigilància en 1946 i va arribar al Caire, on va demanar asil polític i va assumir el comandament d'un Alt Executiu Àrab acabat de crear, des d'on va continuar el seu activisme antiisraelià. Els sionistes van sol·licitar a Gran Bretanya la seva extradició per a jutjar-lo com a criminal de guerra, però els aliats van denegar la petició. Iugoslàvia, que havia sofert les seves matances, també ho va intentar, però la Lliga Àrab i el govern egipci van aturar de nou la demanda d'extradició.[5]
Va morir a Beirut (Líban) el 1974, sense poder ser enterrat a Jerusalem com era el seu desig, a causa de la negativa del govern israelià.
Referències
- ↑ L'islamisme, hereu del feixisme i del comunisme Arxivat 2011-12-20 a Wayback Machine., Tribuna.cat, 29 de juliol de 2008
PDF - ↑ (anglès) Alexander Canduci, Getting It Right... Or Why the World Is So Monumentally Screwed: The manipulation of History, p.131
- ↑ (castellà) Poch, Rafael. Segunda Guerra, Tercer Mundo. Colaboracionistas anticoloniales: Oriente Medio Arxivat 2009-10-16 a Wayback Machine., La Vanguardia, 11 d'octubre de 2009
- ↑ «Amin al-Husayni». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ (francès) Tsilla Hershco Le grand mufti de Jérusalem en France : Histoire d'une évasion, Revue Controverses, n°1, març 2006
Enllaços externs
- HUSSEINI, HAJ AMIN (1895-1974) Arxivat 1999-01-28 a Wayback Machine. at passia.org (with photos Arxivat 2005-04-10 a Wayback Machine.)* Islamic Fascists?
- Mufti's Biography at the Jewish Virtual Library
- A biographical sketch of Haj Amin al-Husseini, Arxivat 2007-10-13 a Wayback Machine. Michal Gado, at "Omedia"
- Hajj Amin al-Husseini: the Mufti of Jerusalem (United States Holocaust Memorial Museum)
