Alexandre Astruc

Infotaula de personaAlexandre Astruc

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Alexandre Auguste Astruc Modifica el valor a Wikidata
13 juliol 1923 Modifica el valor a Wikidata
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 2016 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball França Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, periodista, crític de cinema, crític literari, novel·lista, escriptor, actor, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1949 Modifica el valor a Wikidata –  2016 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMarcel Astruc (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (30 maig 1996)  Comanador de les Arts i les Lletres
  • (1994)  Premi René Clair
  • (1990)  Premi Louis Barthou
  • (1980)  premi Paul Flat
  • (1976)  premi Roger Nimier
  • (1952)  Premi Louis Delluc, per l'obra The Crimson Curtain (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0040150 Allocine: 4512 Rottentomatoes: celebrity/alexandre_astruc Allmovie: p80123 TMDB.org: 543947 Modifica el valor a Wikidata

Alexandre Astruc (16è districte de París, 13 de juliol de 1923 - 19 de maig de 2016)[1] va ser un director, guionista i escriptor francès.

Biografia

Fill del periodista Marcel Astruc (París 2n 15 de desembre de 1886 - Saint-Germain-en-Laye 31 d'octubre de 1979) i Huguette Handel, també periodista. Apassionat de les matemàtiques i amic de Boris Vian, Alexandre Astruc freqüenta amb assiduïtat els cellers de l'existencialistes de Saint-Germain-des-Prés, a la dècada del 1940. Va ser ajudant de direcció de Marc Allégret per Blanche Fury (1947), abans de dirigir el seu primer curtmetratge Ulysse ou les Mauvaises Rencontres l'any 1948.

També és conegut per haver desenvolupat, el mateix any, la noció de càmera-bolígraf[2] en un article a la revista L'Écran français: «Naissance d'une nouvelle avant-garde ».

El 20 de desembre de 1953 va signar amb 42 altres personalitats culturals franceses, incloses Alain Resnais o Jean Vidal la Déclaration du groupe des XXX (grup dels Trenta) a favor del curtmetratge, que s'anava aperdre pel decret per prohibir la doble programació als cinemes.

El 1994, tota la seva obra cinematogràfica va ser guardonada amb el Premi René-Clair, creat el mateix any.

Va morir el 19 de maig de 2016 a l'edat de 92 anys al 16è districte de París, va ser incinerat al crematori del Cementiri de Père-Lachaise el 27 de maig de 2016, en presència de Jean Douchet.[3]

Filmografia

Director

Cinema
Televisió

Assistent de director

Guionista

Actor

Publicacions

  • 1945: Les Vacances, éditions Gallimard
  • 1975: Ciel de cendres, Le Sagittaire
  • 1975 : La Tête la première, éd. Olivier Orban
  • 1977: Le Serpent jaune (conte), éditions Gallimard]
  • 1979: Quand la chouette s'envole (roman, suite de Le Serpent jaune), éditions Gallimard
  • 1982: Le Permissionnaire (conte), éditions de la Table ronde
  • 1989: Le Roman de Descartes, éditions Balland
  • 1992: Du stylo à la caméra et de la caméra au stylo : Écrits (1942-1984), éditions de l'Archipel
  • 1993: L'Autre Versant de la colline (conte), éd. Écriture
  • 1994: Évariste Galois, Flammarion
  • 1996: Le Montreur d'ombres, mémoires, Ed. Bartillat
  • 1997: Le Siècle à venir (conte), Éditions Trédaniel, coll. "Pages de garde" dirigida per Michel Mourlet
  • 2005 : Une Rose en hiver (conte), Éditions e/dite
  • 2008 : Les Secrets de Mademoiselle Fechtenbaum (conte), Éditions France Univers
  • 2015: Le Plaisir en toutes choses, entrevista amb Noël Simsolo, éditions Neige/Écriture

Distincions

Premis

  • 1952 : Premi Louis-Delluc per Le Rideau cramoisi
  • 1976 : Premi Roger-Nimier per Ciel de cendres
  • 1980 : Premi Paul-Flat de l'Académie française per Quand la chouette s'envole
  • 1990 : Premi Louis-Barthou de l'Académie française per Le roman de Descartes
  • 1994 : Premi René-Clair de l'Académie française pel conjunt de la seva carrera cinematogràfica

Condecoracions

Referències

  1. « Décès du cinéaste et écrivain Alexandre Astruc », Le Figaro, 16 mai 2016.
  2. L'Écran français, numéro 144 daté du 30 mars 1948
  3. Avis de décès
  4. Archives des nominations et promotions dans l'ordre des Arts et des Lettres.

Bibliografia

  • Raymond Bellour, Alexandre Astruc, Paris, Seghers, Collection Cinéma d'aujourd'hui, 1963.
  • Philippe François, « Alexandre Astruc », in Patrick Cabanel et André Encrevé (dir.), Dictionnaire biographique des protestants français de 1787 à nos jours, tome 1 : A-C, Les Éditions de Paris Max Chaleil, Paris, 2015, p. 105 ISBN 978-2846211901

Enllaços externs

  • Alexandre Astruc a Ciné-club de Caen.com
  • Alexandre Astruc a Télérama.fr
  • Alexandre Astruc a Cinémathèque.fr
  • a185089/1 Mort d'Alexandre Astruc[Enllaç no actiu] a Purepeople
  • Vegeu aquesta plantilla
Directores de Cahiers du Cinéma
Bancada esquerra
Altres directors
Influències teòriques
Pel·lícules clau
Relacionat
Registres d'autoritat
Bases d'informació