283 aC

283 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	283 aC (cclxxxiii aC)
Islàmic	932 aH – 931 aH
Xinès	2414 – 2415
Hebreu	3478 – 3479
Calendaris hindús	-227 – -226 (Vikram Samvat) 2819 – 2820 (Kali Yuga)
Persa	904 BP – 903 BP
Armeni	-
Rúnic	-32
Ab urbe condita	471
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC
Anys
286 aC 285 aC 284 aC - 283 aC - 282 aC 281 aC 280 aC

El 283 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Dolabel·la i Calví (o també any 471 ab urbe condita). La denominació «283 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.^[1]

Esdeveniments

Antiga Grècia

• Antígon II Gònatas, a la mort del seu pare Demetri Poliorceta, pren el títol de rei de Macedònia, sense dominar completament el territori. Lisímac de Tràcia n'ocupava una part important.^[2]
• Fileter, que més tard va ser rei de Pèrgam, després de la mort d'Agàtocles de Tràcia (284 aC) i tement per la seva vida, es declara a favor de Seleuc I Nicàtor, que el confirma governador de Pèrgam, amb els seus tresors.^[3]

Antiga Roma

• Aquest any són escollits cònsols Publi Corneli Dolabel·la Màxim i Gneu Domici Calví Màxim.^[4]
• Dolabel·la dirigeix l'exèrcit romà a la batalla del llac Vadimonis contra les forces combinades dels etruscs i els bois. Obté una gran victòria.^[5]
• Dolabel·la va vèncer abans de la Batalla del llac Vadimonis a Britomaris, cabdill dels gals sènons, que fa presoner i l'exhibeix al seu triomf, i tot seguit l'executa.^[6]

Necrològiques

• Mort de Demetri Poliorceta. L'any 286 aC havia caigut presoner de Seleuc I, i Lisímac de Tràcia va proposar que l'executessin. Però Seleuc la va donar certa llibertat i va tornar a la seva vida de plaers i menjars excessius. Malalt, va morir al cap de tres anys de ser empresonat, quan tenia 55 anys. El van enterrar a Tessàlia, a la ciutat de Demètrias.^[7]
• El pretor Luci Cecili Dènter mor en una batalla contra els sènons. El substitueix en la direcció de la guerra el pretor Mani Curi Dentat.^[8]

Referències