17a cerimònia dels Premis César

Plantilla:Infotaula esdeveniment17a cerimònia dels Premis César
Imatge
Michèle Morgan, president de la cerimònia
Map
 48° 52′ 45″ N, 2° 17′ 00″ E / 48.879162°N,2.283469°E / 48.879162; 2.283469
Tipuscerimònia dels Premis César Modifica el valor a Wikidata
Data22 febrer 1992 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició17 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPalau de Congressos de París (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
PresentadorFrédéric Mitterrand Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Emissora originalAntenne 2 Modifica el valor a Wikidata
Transmès per
Antenne 2 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0000157/1992 Modifica el valor a Wikidata

La 17a cerimònia dels Premis César — també coneguts com Nuit des César — que premiava les pel·lícules estrenades el 1991, va tenir lloc el 22 de febrer de 1992 al Palau dels Congressos de París.[1]

Va ser presidida per Michèle Morgan i retransmesa a Antenne 2, presentada per Frédéric Mitterrand.

Presentadors i ponents

  • Jean-Loup Dabadie, president de l'Académie des arts et techniques du cinéma
  • Michèle Morgan, presidenta de la cerimònia
  • Frédéric Mitterrand, mestres de cerimònia
  • Claudia Cardinale, per la presentació del César a la millor actriu
  • Sabine Azéma, per la presentació del César a la millor actriu secundària
  • Jean Rochefort, Mathilda May, per la presentació del César al millor director
  • Roman Polanski, per la presentació del César d'honor a Sylvester Stallone

Desenvolupament

La gran guanyadora de la nit fou clarament Tots els matins del món d'Alain Corneau, que amb 11 nominacions va obtenir 7 premis: millor pel·lícula, millor director, millor actriu secundària, millor fotografia, millor so, millor vestuari i millor banda sonora, que va rebre el compositor català Jordi Savall i Bernadet.[2] D'altra banda, Delicatessen amb deu nominacions se'n va dur quatre premis: millor primera pel·lícula, millor guió, millor decorat i millor muntatge.[3]

Un dels moments més recordats fou el discurs d'agraïment de Jeanne Moreau, guanyadora del César a la millor actriu, qui va dedicar el seu premi a les joves actrius també nominades, parlant de moments de crisi i de la necessitat de redistribuir els moments en què tot va bé. Va acabar el discurs justificant el que havia dit amb C’est ma soirée ce soir "(És la meva nit aquesta nit).[4] Finalment,els premis d'honor foren atorgats a Michèle Morgan i a l'estatunidenc Sylvester Stallone[5] i es va retre homenatge a l'actor canadenc Pierre Brasseur, que van acollir la seva vídua i els seus fills, també actors.[6]

Guanyadors i nominats

Els guanyadors s'indiquen en negreta.

  • Jean Carmet per Merci la vie
    • Jean-Claude Dreyfus per Delicatessen
    • Ticky Holgado per Une époque formidable
    • Bernard Le Coq per Van Gogh
    • Gérard Séty per Van Gogh
  • Delicatessen de Marc Caro i Jean-Pierre Jeunet
    • Les Arcandiers de Manuel Sanchez
    • L'Autre de Bernard Giraudeau
    • Fortune Express d'Olivier Schatzky
    • Lune froide de Patrick Bouchitey
  • Jean-Philippe Carp i Miljen Kreka Kljakovic per Delicatessen
Millor curtmetratge d'animació
  • Le Porte-plume de Marie-Christine Perrodin
    • Sculpture, sculptures de Jean-Loup Felicioli
Homenatge
  • a Pierre Brasseur en presència d'Odette Joyeux, de Claude Brasseur i d'Alexandre Brasseur

Referències

  1. ↑ Cerimònia dels César 1992 al web de l'Acadèmia del Cinema Francès
  2. ↑ Jordi Savall gana el César a la mejor música de película, El País, 23 de febrer de 1992
  3. ↑ La dix-septième Nuit des Césars a Le Monde
  4. ↑ Les 12 moments les plus forts de l’histoire des César, Les Inrockuptibles
  5. ↑ César 1992 : quand le cinéma français rivalisait avec Hollywood, Vanity Fair, 28 d'abril de 2019
  6. ↑ Claude Brasseur avec sa femme et son fils, Alexandre Brasseur lors de la cérémonie des César en 1992. a photo.gala.fr

Enllaços externs