160 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 160 aC (clx aC) |
| Islàmic | 805 aH – 804 aH |
| Xinès | 2537 – 2538 |
| Hebreu | 3601 – 3602 |
| Calendaris hindús | -104 – -103 (Vikram Samvat) 2942 – 2943 (Kali Yuga) |
| Persa | 781 BP – 780 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 91 |
| Ab urbe condita | 594 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 190 aC 180 aC 170 aC - 160 aC - 150 aC 140 aC 130 aC | |
| Anys | |
| 163 aC 162 aC 161 aC - 160 aC - 159 aC 158 aC 157 aC | |
El 160 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Ceteg i Gal o també any 594 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «160 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Imperi Selèucida
- Demetri I Soter, rei selèucida, entra a Babilònia i derrota i mata Timarc, sàtrapa de Babilònia perquè s'havia revoltat contra ell.[2]
Antiga Grècia
- Tèlecles i Xenó d'Ègion van a Roma enviats per la Lliga Aquea a demanar el retorn dels mil ciutadans que encara quedaven dels que havien agafat els romans i portat a Itàlia l'any 167 aC. Intercedeixen per l'historiador Polibi i per Estraci de Tritea i supliquen al senat romà, que rebutja la seva petició.[3]
Síria Palestina
- Jonatan Macabeu segueix la lluita a la Revolta dels Macabeus quan el seu germà Judes mor a la batalla d'Elasa.[4]
Antiga Roma
- Aquest any són elegits cònsols Marc Corneli Ceteg i Luci Anici Gal.[5]
- En el seu consolat es celebren els Jocs Fúnebres de Luci Emili Paulus Macedònic, amb qui Anici Gal havia estat pretor l'any 168 aC.[6]
- Terenci presenta als Jocs Fúnebres d'Emili Paulus l'obra Els germans.[7]
- Corneli Ceteg drena una part de les Maresmes Pontines, al Latium.[5]
Naixements
Necrològiques
- Luci Emili Paulus Macedònic, cònsol romà, després d'una llarga malaltia.[9]
- Judes Macabeu, cap dels rebels jueus, mort en una sagnant batalla contra un cos selèucida dirigit pel general grec Bàquides.[10]
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Apià. Història de Roma, XI, 47
- ↑ Polibi. Història, XXXII, 7
- ↑ Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XIII, 5
- ↑ 5,0 5,1 Titus Livi. Epítom, XLVI
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Emili Paulus, VIII
- ↑ Terenci. Comèdies: vol I. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1936, p. X (introducció).
- ↑ «Jugurta». GEC. [Consulta: 17 juny 2024].
- ↑ Aureli Víctor. De Viris illustribus Urbis Romae, 56
- ↑ Primer llibre dels Macabeus, 8-9
