Ġayn

Ġayn
La ḡayn en la seva forma aïllada
Caràcter	ﻍ (forma aïllada) ﻏ (forma inicial) ﻐ (forma medial) ﻎ (forma final)
Tipus	lletra àrab
Part de	alfabet àrab, alfabet persa, alfabet urdú i alfabet paixtu
Basat en	ʿAyn
< ʿAyn   Fā >

La ġayn (en àrab غين ['ɣajn] (ḡayn)) és la dinovena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-setena o vint-i-vuitena, amb un valor numèric de 1000, en l'ordre abjadí). És una lletra lunar.

Història

Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,^[1] de la ʿayin fenícia.

Ús

Representa el so consonàntic velar fricatiu /ɣ/.

Escriptura

La ġayn es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Representació, transcripció i transliteració

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar ġayn. Al SATTS, ġayn es transcriu com a G, GH o Ġ. En l'alfabet de xat àrab, s'usa GH o 3'. A la representació Unicode, ġayn ocupa el punt U+063A amb el nom ARABIC LETTER GHAIN. A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xda.

Com a entitat HTML, es codifica com a غ

Variants

Tot i formar part de l'alfabet àrab bàsic, es pot considerar una variant de la ʿayn, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici. En l'alfabet jawi existeix un símbol com la ġayn amb tres punts a sobre, ڠ, per a representar la nasal velar /ŋ/.

En xiao'erjing el mateix símbol, usat només en manlleus de l'àrab, pot representar diferents sons segons la llengua que transcrigui.

Vegeu també

• Llengua àrab
• Alfabet de xat àrab
• Alfabet fenici

Referències